En aquest segon volum de La terra prohibida, el corrector editorial i professor de franc?s Albert Cros, dem?crata i pacifista que va haver de fugir a Fran?a un cop caiguda la Rep?blica, ha de lluitar contra la pulsi? amorosa que sent cap a una alumna adolescent que li segueix el joc. I Jordi Orsil, un dels escriptors amb m?s ?xit del pa?s, de ploma compromesa i perillosa, est? escrivint, sense haver-lo viscut mai, una novel·la sobre l'exili, i es presenta davant de tothom com un pallasso histri?nic amb qui no es pot parlar seriosament ni cinc minuts. De fons, un misteri: qui ?s Zero, el cap d'aquest nou moviment independentista que el r?gim pret?n ofegar sense escr?pols? «A mi, Pedrolo, em va ajudar a sobreviure». N?ria Cadenes «Una obra mestra. Estil Faulkner i contingut amb suc: ?xit segur. No se la perdin!». David Castillo «Una de les tetralogies m?s agosarades de la literatura catalana contempor?nia i la que explica m?s b? l'independentisme resistent dels anys cinquanta». Sebasti? Bennasar Manuel de Pedrolo (l'Arany?, la Segarra, 1918 – Barcelona, 1990) ?s l'autor m?s significatiu i popular de la resist?ncia catalanista durant els anys m?s foscos del segle XX. La seva m?xima ambici? fou situar la literatura catalana al nivell dels corrents m?s actuals de la literatura mundial i fer guanyar lectors a una llengua plomada. L'any 1957 escrivia, sense cap esperan?a de veure-la publicada abans de la mort del dictador, La terra prohibida, un enorme retaule realista i testimonial d'unes generacions derrotades durant la Guerra Civil que maldaven per sobreviure i salvar les restes del naufragi. La tetralogia es va editar entre el 1977 i el 1978, per? va acabar restant com una obra m?tica i quasi introbable. Pedrolo i la seva obra no van defugir mai cap aspecte inc?mode de les responsabilitats individuals i col·lectives del fet m?s determinant de la nostra hist?ria del segle XX.
Нажми для увеличения фото
