Els 100 refranys m?s populars

Hi havia una vegada un home que tenia un vell ase, amb el qual havia portat durant molts anys els sacs de farina al mol?. Un d?a, l'home se'l va mirar tot pensant: "Est?s cansat, ruquet meu. Dem? em desfar? de tu. "Per? els burros s?n intel·ligents, i quan el nostre ase va veure aquella mirada, no va esperar l'endem?.

Els mitjans tenen un paper essencial en la configuraci? del m?n tal com el coneixem. A partir sobretot de la introducci? de la vida de les persones en l'univers d'internet, s'han tornat un element crucial en gaireb? tots els aspectes de l'exist?ncia humana. Avui dia s'est? construint un nou ordre social a trav?s de la nostra relaci? amb els mitjans m?s diversos, i ?s imprescindible saber quin poder confereix aix? als governs i les grans corporacions. Per orientar-nos, Nick Couldry argumenta amb solidesa la rellev?ncia dels cinc rols essencials que tenen els mitjans: comunicar, representar, imaginar, compartir i governar. Amb aix?, ens demostra que la comprensi? d'aquestes din?miques ?s una habilitat que necessitem dominar en l'era digital, ara que els nostres ecosistemes socials depenen de com ens comuniquem. «Pocs han escrit amb tanta lucidesa i sagacitat sobre la import?ncia dels mitjans de comunicaci?. Nick Couldry ens ofereix un full de ruta per entendre els mitjans i la societat del segle XXI». —Lisa Parks, Massachusetts Institute of Technology

Sp?t im Jahr h?lt der Fr?hling Einzug auf Hukejaure in den Fj?lls von Schwedisch Lappland. Auch Els, eine eigenwillige alte Frau, steigt nach Hukejaure auf, um wie jedes Jahr als H?ttenwartin die sp?rlichen G?ste zu beherbergen. Aber dieses Mal ist nichts wie sonst: Die Rentiere bleiben aus, stattdessen melden sich k?rperliche Schmerzen, Verwirrung und eine unbestimmte Furcht. Anne, eine junge Trekkerin, taucht auf und sorgt f?r weitere Verunsicherung. Sp?ter sieht sich die H?ttenwartin – inzwischen krank geworden – von einem heimlichen Mitbewohner in ihrer Existenz bedroht. Doch was als vermeintlicher ?berlebenskampf beginnt, entwickelt sich f?r Els immer mehr zu einer Ann?herung an Jona, den Fremden. Nicht nur in der harschen arktischen Landschaft meldet sich der Mittsommer mit Macht, auch in Els brechen sich neue Lebenskr?fte Bahn.

"El vetllen al seu taller mateix, envoltats de bustos i de torsos. ?s el que en Iannis Aramakis hauria volgut. La seva mort ?s un ?xit, plena de models i d'artistes, de cossos bonics. A en G?mez li roben la bossa all? mateix, a la vetlla. Li sembla una falta de respecte. La Nora diu: Podr?em cuinar fesolada i tzatziki, en honor al difunt. En G?mez diu: Per qu? no, i tamb? diu: Quina colla d'impresentables." Els desperfectes s?n vint-i-un contes que abracen la grolleria i l'humor negre i que exploren, entre altres q?estions, els finals —de l'amistat, de l'amor, de la vida—, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons ?pats, la lacra del turisme, els moviments de l'escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les trag?dies. ?gils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d'Els desperfectes formen un conjunt irreverent i inc?mode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc. El jurat del Documenta n'ha destacat «un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora viv?ssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere els relats ?s segura i ambiciosa, i la destresa narrativa en la construcci? de cada conte ?s m?s que notable».

Els Segadors, l' himne nacional, prov? d'una can?? er?tica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Ali? va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la can?? er?tica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents procedent d'ambients anarquistes, espiritistes i ma?ons va escriure la lletra actual de l'himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i m?nigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d'una ficci?, per? s?n dades del tot certes. Us proposem seguir la hist?ria social i emotiva del pa?s a trav?s del cant d' Els Segadors. Perqu? cantar junts no ?s nom?s brandar un s?mbol, sin? viure col·lectivament la met?fora d'aquell s?mbol. No ?s un objecte d'una hist?ria passada sin? que ?s un artefacte actiu en l'imaginari present. Seguirem els processos de transformaci? que han dut una can?? a ocupar el lloc d'himne nacional. L'any 2014 L'Aven? va coproduir un documental basat en el llibre que es va estrenar a TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/bon-cop-de-falc-la-historia-de-lhimne/video/5232271/)

*PREMI DOCUMENTA 2017Aquesta ?s l'Ada. Aquest ?s el gorjablanc. Aquest ?s en Loki, i aquesta ?s la terra fosca, com una boca oberta. Aquest ?s en Vicen? de Can Ballador preguntant-li a l'Ada si encara no se l'ha fotut. Aquesta ?s la J?ssica S. en el seu rac? d'Anglaterra rural i aquest ?s el pare Ballador dins d'un tractor. Aquest ?s en Tripi, i aquests s?n els silurs del pant? de Sau nedant a les fosques, i la vaca Samantha i els porc senglars amagats. Aquests s?n els dics. I aquestes s?n les paraules, i les hist?ries, i els contes, i les coses que una escriu, que una explica, que una diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren, com un riu d'aigua r?pida, freda i molla.

n cl?ssic escrit per un jove de 20 anys. La primera novel·la d'una saga mallorquina que desemboca a  Sic?lia sense morts. En Miquel acaba de comprar Son Puig-gros, la finca on el llogaren de porquer quan era infant. Tota la fam?lia ho celebra amb un sopar en qu? tamb? han estat convidats els antics senyors de la possessi?. Al voltant d'una porcella rostida, els nobles arru?nats seuen a taula amb els servidors que han fet fortuna a partir d'una botigueta de souvenirs. Mentrestant, els fills d'uns i altres comparteixen bars i noies en una Palma by night que sembla que iguali a tothom. Per? sota els jocs nocturns cova la tensi? extraordin?ria entre dos mons que es necessiten i s'odien…faEls carnissers ?s la primera novel·la que explica el daltabaix produ?t a Mallorca pel turisme. Un daltabaix incre?ble com una revoluci?, narrat per un dels m?s grans escriptors de la literatura mallorquina. Un cl?ssic escrit per un jove de vint anys.Amb un postfaci de Nanda Ramon concebut per a les aules de Literatura catalana.

Els argonautes ?s un llibre inclassificable i inspirador que barreja autobiografia, vida personal i teoria acad?mica i ofereix una reflexi? intel·ligent, apassionada i moderna sobre el desig, la identitat i les limitacions i possibilitats de l'amor i del llenguatge. Al cor del llibre, una hist?ria d'amor: la relaci? entre l'autora i l'artista transg?nere Harry Dodge, l'enamorament i el sexe, les dificultats per embarassar-se, les injeccions de testosterona i les converses infinites, la complicitat inquebrantable i, finalment, l'embar?s i les complexitats i alegries de formar una fam?lia queer. Hereva d'intel·lectuals reputats com Susan Sontag o Roland Barthes, Nelson enlla?a la seva pr?pia experi?ncia amb una rigorosa exploraci? de les teories m?s ic?niques sobre sexualitat, g?nere, maternitat i matrimoni i converteix aquest assaig contundent i il·luminador en un crit eixordador a favor de la llibertat individual m?s radical i en una reivindicaci? imprescindible de l'amor i la import?ncia de tenir cura els uns dels altres.Guanyadora del premi National Book Circle Award 2015"Una de las escriptores nordamericanes m?s electrificants d'avui en dia […]. Fusionant el que, en altres mans, podrien ser teories espesses i confessions sentimentals, Nelson crea un llenguatge poder?s". Olivia Laing,  The Guardian

Joan-Llu?s Llu?s ?s autor d'una s?lida i reconeguda traject?ria com a novel·lista, i ?s tamb? un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpiny? l'any 1963 i educat a l'escola francesa, l'autor va optar, en paral·lel a un proc?s d'autoafirmaci? personal, per fer del catal? la seva llengua liter?ria. Els invisibles explica aquest recorregut ideol?gic i sentimental per una llengua que, a la Catalunya del Nord, s'ha volgut invisibilitzar. Els relats expliquen la seva educaci? formal i sentimental, la configuraci? de la seva identitat. Joan-Llu?s Llu?s (Perpiny?, 1963) ?s fill de catalans empordanesos que van emigrar al sud de Fran?a cap als anys 50 del segle XX. All? «rossellonitzen» el seu catal? mentre el jove Joan-Llu?s creix en un entorn escolar completament franc?s, llengua que esdev? vehicular tamb? en la seva relaci? entre els germans. Catal? i franc?s conviuen en conflicte a partir de llavors i Llu?s ha de fer un esfor? extra amb el franc?s que el porta a voler ser i finalment ser el millor de la classe. Nom?s a partir d'aquest assoliment decidir?, en igualtat de condicions, que la seva llengua liter?ria sigui el catal?, per raons sentimentals i ideol?giques. Els relats expliquen aquest recorregut sentimental per lleng?es i cultures familiars.