Coincidint amb el centenari del naixement d'Asimov, Mart? Petit ha tret a la llum Jo, Robot, et governo (N?vol, 2020), un breu assaig que aprofita l'efem?ride per parlar-nos d'un tema que ha deixat de pert?nyer al g?nere de la ci?ncia-ficci? per passar al de l'an?lisi pol?tic. Com podem evitar que els robots (els que pensen per si mateixos, no pas les m?quines de les cadenes de producci? fordistes) ens excloguin de la societat, ens condemnin a la pobresa o, fins i tot, ens governin? L'autor respon a aquestes preguntes d'una forma poc habitual, allunyada de proclames catastr?fiques o al·legats tecnooptimistes d'aquells que ens intenten fer creure que, passi el que passi, «tot anir? b?». El llibre, de lectura r?pida i amena, t? la virtut d'aportar respostes per als problemes que planteja, solucions concretes que passen per la regulaci? d'una realitat que ja no ?s ut?pica o dist?pica, sin? inevitable. La cosa va de lleis i l'autor adopta el rol d'Asimov a l'hora de parlar-nos sobre quins compromisos, drets i responsabilitats han de guiar-nos en el m?n de dem? per tal d'evitar incidents com els de l'atropellament mortal d'una dona d'Arizona per part d'un cotxe aut?nom d'Uber (crim pel qual l'empresa va evitar tota responsabilitat penal) o el de l'algoritme amb pulsions racistes que l'estat holand?s va emprar per a la distribuci? d'ajudes socials.
