Quan jo el vaig con?ixer, el Dani, s'havia passat mitja vida entre reixes, entrant i sortint, segons el seu comportament. La primera vegada era poc m?s que un adolescent… Quant va sortir definitivament de la pres?, tenia m?s de trenta anys i en feia set,que no se n'havia mogut. I aqu? va acabar la nostra relaci? epistolar!Veig que tu, Dani, ets optimista i positiu en el fons; jo tamb? ho s?c. Penso que mai ens hem de donar per ven?uts, perqu? per m?s que ensopeguem amb els entrebancs que la vida ens ha deixat al mig del pas mentre fem cam?, sempre podrem veure, si ens hi esforcem, una llumeta que ens far? de far i ens ajudar? a arribar a bon port, per molt forta que sigui la turbinada o per molt negra que sigui la nit.Segur, segur que, com dius, encara et queden moltes coses importants per fer…Encara que suposo que la gent no us ho posa massa f?cil, per aquesta mania que tenim de jutjar els altres. Hi ha una frase molt maca dels antics indis americans sobre aquest tema. La frase diu: «Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins.» (Parlant de lluna, avui hi ha lluna plena, per? la tapen els n?vols).
Нажми для увеличения фото
