La mare de totes les preguntes

La vida de la Xuela, de mare caribenya i pare escoc?s, est? marcada per la mort de la mare en el moment del part i el posterior abandonament per part del pare, que la deixa a c?rrec d'una dona que gestiona una bugaderia.L'aband? inicial que viur? la protagonista marcar? el desconcert amb qu? durant tota la seva vida viur? els moments m?s quotidians. La Xuela ben aviat decidir? no tenir fills i lluitar? per mantenir-se fidel als seus principis d'autonomia i llibertat. Aquest llibre ens ofereix un retrat at?pic d'una dona que es rebel·la davant de totes les facetes de l'exist?ncia, per? sobretot davant del paper que la societat i la fam?lia assignen a la dona.?s, alhora, una den?ncia de les condicions de submissi? del poble caribeny enfront del poder colonial angl?s.

Premi Renaudot Sylvain Tesson accepta la invitaci? del fot?graf Vincent Munier d'anar al Tibet a fotografiar la pantera de les neus, un animal lluny? i esquiu, del qual avui nom?s viuen uns milers d'exemplars. Tesson ha viatjat incansablement pel nostre planeta al llarg de trenta anys, especialment pels territoris m?s despoblats i inaccessibles. Per? fotografiar la pantera l'obligar? a esperar llargues estones en terrenys gla?ats gaireb? sense vida animal, a l'aguait d'un aleteig, d'una pedra que rodola, d'una ombra damunt la neu. De l'experi?ncia en naixer? un llibre sobre la fr?gil bellesa natural, sobre la degradaci? del planeta, sobre l'insostenible ritme de vida actual. A la recerca de la pantera de les neus, imbu?t d'una certa filosofia de l'espera i la contemplaci?, Tesson s'enfronta tamb? a la mort de la seva mare i a altres p?rdues recents. I el que havia arrencat com una aventura viatgera deriva en una recerca espiritual, amb interrogants irresolubles i aforismes iŀ luminadors. Un ant?dot contra el desassossec contemporani. «No tot havia estat creat per a la mirada de l'home. Les coses infinitament petites ens escapaven a la ra?, les infinitament grans a la voracitat, les b?sties salvatges a l'observaci?.»

El capit? J. van Toch descobreix als mars del sud una nova esp?cie d'amfibis capa?os de realitzar tot tipus de treballs manuals sota l'aigua. Aquests animals, d'una intel·lig?ncia remarcable, aviat s?n convertits en m? d'obra especialitzada, cosa que comportar? una s?rie de canvis en la situaci? econ?mica i pol?tica mundial. La guerra de les salamandres ?s una de les novel·les m?s influents del segle xx, una s?tira humanista que parteix de la imaginaci? per analitzar amb lucidesa i molt sentit de l'humor algunes de les pitjors xacres del nostre temps, des dels totalitarismes a l'explotaci? laboral, i s'anticipa de manera vision?ria a la Segona Guerra Mundial. «Un gran escriptor del passat que parla al present amb una veu brillant, clara, honorable, endimoniadament divertida i prof?tica» Kurt Vonnegut

Notre esprit joue un r?le d?cisif dans toutes nos occupations. Le bonheur et la souffrance que nous ressentons ne sont que les cons?quences d'attitudes correctes et incorrectes de l'esprit. Mais savons-nous comment il fonctionne? Connaissons-nous ses caract?ristiques lors du sommeil et des r?ves?

Temps era temps, el diable va fabricar un mirall m?gic que deformava les coses. Tot all? que era bonic el mirall ho reflectia lleig, i tot all? que era lleig ho tornava horrible. El diable es divertia mirant el m?n en el seu mirall m?gic. Per? un dia el mirall es va trencar i els bocins van caure a la Terra.

Publicado por primera vez en Sevilla el 1552, estos tratados son junto con El Quijote, la obra m?s universal de las letras espa?olas. El texto de Bartolom? de Las Casas, es considerado el origen de la denominada 'leyenda negra' de la conquista espa?ola de Am?rica. Una obra de combate que denuncia sin tapujos las violencias y traiciones cometidas por los espa?oles contra los indios americanos, adem?s de evidenciar la protesta humanitaria, plantea problemas de fondos sobre el encuentro entre civilizaciones, la ret?rica de justificaci?n y la Estos tratados, algunos pasajes de los cuales ya se hab?an publicado en catal?n en el siglo XVII, en pena agitaci?n anticastellana de la Guerra de los Segadores, se recuperan ahora en el estudio introductorio de esta edici?n.

C'est une id?e bien connue et mentionn?e depuis fort longtemps qu'il existe sur la Plan?te certains Temples occultes, myst?rieux, auxquels seule une partie tr?s r?duite de l'humanit? a acc?s. Jamais on n'a indiqu? clairement comment y parvenir, quels sont les heureux qui peuvent percer le myst?re, ni quelles sont les conditions pr?alables n?cessaires pour devenir des adh?rents. Pourtant, nous avons eu la preuve que leurs chanceux visiteurs sont revenus ? la civilisation compl?tement chang?s, avec une vision transform?e concernant le but de la vie, sans compter d'autres concepts novateurs sur la mani?re de r?aliser l'?tre humain, comme s'ils avaient vu la vie dans une perspective plus vaste, depuis une hauteur diff?rente ; et ils vivent d?sormais chaque instant profond?ment, comme si une vision nette se refl?tait constamment sur leur ?cran int?rieur. C'est cela qui fait surgir chez beaucoup cette curiosit? mystique ? prendre part ? ce pr?sum? secret, promesse de changement, de service et de f?licit? de l'?me. Voil? la raison pour laquelle je consid?re ce texte comme ?tant de grande valeur pour ceux qui, un jour, ont br?l? de faire partie de ce monde ; car, m?me si ce qui sous-tend la vie plan?taire n'est pas visible au commun des mortels, on sait pourtant que cela existe. Gr?ce ? la dispensation de cette ?re Nouvelle, les Hi?rarques de certains de ces Temples, eux-m?mes, ont eu la Bienveillance de nous offrir la description de leurs Foyers, de leur localisation, de la couleur de leurs Flammes, de la musique qui retentit dans leurs Retraites et, dans certains cas, d'un moyen possible de les visiter : " le Voyage en Conscience Projet?e ". L'ardent souhait de cette ?ditrice, c'est que tous ceux qui liront ce livre aient une sensibilit? suffisamment d?velopp?e pour capter son importance et lui attribuer sa juste valeur, prenant en compte le fait qu'il a ?t? donn? ? l'humanit? dans un but pr?cis, celui de son ?volution et de sa coop?ration avec la Vie Une.