La fascinaci? per les paraules, que venien d'un m?n que ella no coneixia per? que li anaven dirigides i marcaven unes vetllades familiars embolcallades amb un halo de nost?lgia, va desvetllar en Mireille Gansel la necessitat de saber qu? hi havia exactament darrere de cada paraula precisa. En un m?n marcat per l'obligada di?spora familiar i la barreja d'idiomes producte d'una persecuci? ignominiosa, la poeta busca la seva llengua interior fent de la traducci? una manera de viure, un cam? de coneixement, de descobriment i de vida.Hi ha llibres que t'enamoren, que t'hi voldries quedar a viure. Comences a llegir i les paraules et ressonen a dins com fent-se espai per formar part de la teva vida, per convertir-se en experi?ncia pr?pia. Bevent a les fonts que l'autora va construint, recorrent els camins que transita, se't desperta el desig de dir el que ella diu amb les teves paraules. Qu? ?s traduir sin? portar a casa l'aliment que trobes pel cam? per construir un nou text on habitar? Traduir com transhumar. Transhumar per traduir. (De l'ep?leg de Dolors Udina)
