En R?quiem, un t?cnic d'aut?psies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misteri?s dins el cos d'una noia que ha aparegut surant al port de Barcelona. Morta, s'ent?n. A partir d'aquest fet, s'obsessionar? a descobrir tant la causa de la mort (de la noia, no de la mort en general, una empresa massa complexa per a una novel·la com la que tens entre mans) com l'origen de l'anell. Hem dit ja que era misteri?s, oi? Quin problema hi ha? Principalment, que en R?quiem ?s un investigador p?ssim i comptar? amb l'ajuda de la Dalsy i en Kurosawa, dos companys que tamb? deixa'ls c?rrer. Tots tres s'endinsaran en una conspiraci? sinistra que els ve gran. Explicar m?s ja seria fer esp?ilers. A cavall entre el m?n monstru?s de Howard Phillips Lovecraft i la comicitat absurda dels Monty Python, L'horror de R?quiem no fa cap estudi psicol?gic en profunditat d'uns personatges marginals en una societat alienant, ni retrata amb delicadesa la solitud del seu protagonista. En t? prou de mantenir-lo amb vida durant una hist?ria farcida de clix?s, ritme trepidant, notes a peu de p?gina, espectres amb r?gim de visites estricte, llinatges male?ts que habiten tossudament casalots encantats, faroners assetjats per amfibis en una illa, gent mal vestida, alta costura, assassinats al museu de cera, un espectacle musical de baix pressupost, paper de lavabo, orxata, cinquanta formes d'anomenar la benzina, mitologia improvisada i un final a mida. En resum, una novel·la d'humor c?smic.
